Situació de Ludwigia peploides (Onagraceae) a Catalunya

Abstract

Situation in Catalonia of Ludwigia peploides (Onagraceae)
ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)

Full text

57
Butlletí ICHN 80, 2016
NOTA BREU
Situació de Ludwigia peploides (Onagraceae) a Catalunya
Situation in Catalonia of Ludwigia peploides (Onagraceae)
Jordi Bou Manobens* & Joan Font García**
* Laboratori d’Anàlisis i Gestió del Paisatge (LAGP). Institut de Medi Ambient. Universitat de Girona Campus Montilivi. 17071 Girona.
** Grup de Recerca Biodiversitat. Ecologia, Tecnologia i Gestió Ambiental (BETA). Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (Uvic-UCC).
Autor per a la correspondència: Jordi Bou: A/e: jordi.bou.manobens@gmail.com
Rebut: 02.03.2016. Acceptat: 07.04.2016. Publicat: 30.06.2016
Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 80: 57-58 2016 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)
NOTA BREU
Ludwigia peploides (Kunth) P.H. Raven [incl. L. peploides
subsp. montevidensis (Spreng.) P.H. Raven]
Gironès: Quart, al riu Onyar, a la Creueta, DG8465, 72 m,
12-X-2013, J. Bou (HGI 21218).
Baix Empordà: Jafre, a l’illa d’Avall, EG0056, 20 m, basses
de nova creació, 12-VII-2014, J. Font (HGI 21965).
Ludwigia peploides és un hidròt d’origen americà intro-
duït a França amb nalitats ornamentals (Dandelot, 2004) i
que ràpidament ha anat ampliant la seva distribució a Euro-
pa. Actualment és una de les plantes més invasores dels rius
francesos, com el Roine o el Loira. Floreix abundosament
a l’estiu i presenta una gran capacitat de dispersió a través
de llavors, les quals germinen fàcilment, i a més té una im-
portant multiplicació vegetativa per petits fragments que es
desprenen de la planta mare (Ruaux et al., 2009). Mitjançant
el seu ràpid creixement vegetatiu pot formar, en poc temps,
grans herbassars monoespecícs, que afecten a la biodiver-
sitat local i generen diversos problemes mediambientals
(Dutartre, 1988; Grillas et al., 1992; Dauphin, 1997; Dutar-
tre et al., 1997; Peltre et al., 1997; Dandelot, 2004; Dandelot
et al., 2005, 2008). Aquest conjunt d’impactes ecològics, fa
que sigui molt important prendre consciència del risc que su-
posa la presència d’aquesta espècie als nostres rius.
Al nostre territori L. peploides sovint ha estat confosa
amb L. grandiora (Michx.) Greuter & Burdet. Nieto Feliner
(2007) no esmenta L. peploides a la península, tot i que si
indica L. grandiora, que interpreta en un sentit ampli pel
material introduït a la península ibèrica. Bolòs et al. (2005)
només contemplen la presència de L. grandiora. Verloove
& Sanchez (2008) citen L. peploides de Catalunya, concreta-
ment del Llobregat.
L’any 2013 varem recollir diverses mostres d’un tapís de
Ludwigia sp. d’aproximadament 20 m2, en un tram baix del
riu Onyar a Quart (Gironès). Un cop es va procedir a la de-
terminació del material, es conclogué que es tractava de L.
peploides. Des d’aquest punt s’ha observat que L. peploides
s’ha anat estenent durant els últims anys, tot fent importants
poblacions a la riba d’aquest riu al seu pas per la ciutat de
Girona, sobretot al sector del Pont de Pedra. Des de l’Onyar
s’ha estès ns el riu Ter, on s’ha localitzat a la illa del Ter a
Girona (UTM DG84), i a les basses de nova creació a l’illa
de Jafre (Baix Empordà), creades per la recuperació d’hàbi-
tats uvials del curs baix del Ter (Fig. 1). Durant la revisió
del material corresponent al gènere Ludwigia, s’ha trobat
que aquesta espècie ja havia estat recoŀlectada a l’Onyar el
2010, tot i que es va atribuir erròniament a L. grandiora
(BC 917727).
Degut a aquesta troballa s’ha procedit a la revisió del ma-
terial dipositat als herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona
(BC) i la Universitat de Girona (HGI) del gènere Ludwigia.
La nostra conclusió és que tot el material de Catalunya eti-
quetat com L. grandiora realment correspon a L. peploides.
D’acord amb aquesta revisió les citacions ns ara atribuïdes a
L. grandiora correspondrien a L. peloides. Segons les dades
Figura 1. Mapa de les localitats de Ludwigia peploides a Catalunya. Hi
són representades les localitats conegudes per observacions de camp i
cites dels herbaris HGI, BC i MA.

58
Butlletí ICHN 80, 2016
NOTA BREU
J. BOU MANOBENS & J. FONT GARCÍA
consultades i les nostres prospeccions, a Catalunya L. peploi-
des és present a les comarques del nord-est. Concretament a
la desembocadura de la riera de Romanyac a Port de la Selva
(Cassas de Puig, 1957; BC 140023) i a les basses de les Gar-
rigues a Palau-Saverdera (Gesti, 2006), a l’Alt Empordà; i al
tram nal del riu Onyar i al riu Ter (Gironès i Baix Empordà).
Els companys L. Vilar i R. Lapeña en van observar una im-
portant població a l’estanyol de can Cisó (Pla de l’Estany),
que actualment sembla haver desaparegut. Pel que fa a les
poblacions del Baix Ter, han anat desapareixent del rec del
Molí de Pals, possiblement a causa de l’ús continuat d’herbi-
cides associats als arrossars.
A la resta de Catalunya aquesta espècie també seria pre-
sent en dues localitats, a les comarques de Barcelona i Tar-
ragona, una als marges del riu Llobregat al Prat de Llobregat
(Verloove y Sánchez, 2008) i l’altre al Delta de l’Ebre (BC
599854).
A continuació indiquen la relació de plecs d’herbari con-
sultats corresponents a L. peploides a Catalunya:
Port de la Selva, Riera de Romanyac, 23-IX-1957, C. Casas
(BC 140023); Delta de l’Ebre, Illa de Cort, 12-IX-1965, L.
Torres (BC 599854); Pals, a les basses d’en Coll, 5 m, EG15,
15-VI-1985, L. Polo (HGI 2268); Pals, a les basses d’en Coll,
5 m, EG15, 15-VII-1985, X. Viñas i L. Vilar (HGI 2269);
Palau-Saverdera, a la bassa gran de les Garrigues, 10 m,
EG18, 01-VII-1996, J. Gesti (HGI 13250); Pals, en un canal
d’arrosar, 5 m, EG14, 15-IX-2009, P. Barnola (HGI 21490);
Girona, riu Onyar, centre de la ciutat, 70 m, 02-XI-2010, J.
Calvo (BC 917727).
Els dos tàxons esmentats, que sovint han estat confosos,
es separen per la pilositat patent a la tija de la inorescència
i pedicels, que és de 0,5-1 mm de llarg en L. peploides i 1-2
mm en L. grandiora (Verloove y Sánchez, 2008; Thouvenot
et al., 2013). També es diferencien per la forma de les estípu-
les de les fulles, que en L. peploides tenen forma de ronyo,
mentre que en L. grandiora són allargades, i la mida dels
esto mes, que són més petits en L. peploides (19 ± 2μm) que
en L. grandiora (28 ± 3μm) (Dandelot, 2004). A més sem-
bla que L. grandiora, forma poques granes viables i pre-
senta una capacitat de dispersió més limitada que no pas L.
peploides (Dandelot, 2004; Ruaux et al., 2009).
Es pot concloure que L. grandiora no és present en el ter-
ritori català, sinó que totes les atribucions a la seva presència
correspondrien a L. peploides. De fet caldria revisar en pro-
funditat la distribució d’aquestes espècies a la península ibè-
rica, ja que L. peploides podria haver estat confosa en altres
localitats, tal com demostra la cita d’aquest tàxon a Gandia
(BC 932616), on segons Nieto Feliner (2007) esperaríem tro-
bar L. grandiora. En les localitats on es troba L. peploides
forma herbassars en els hàbitats aquàtics, sense ocupar però
grans superfícies. Degut doncs a la presència d’aquesta es-
pècie en diferents localitats del territori català, i als impactes
que ha causat aquest tàxon invasor a França, caldria efectuar
un seguiment i control d’aquest, per tal de prevenir-ne la seva
expansió.
Bibliografia
BOLÒS, O.; VIGO, J.; MASALLES, R. M.; NINOT, J. M. 2005.
Flora Manual dels Països Catalans (3a ed.). Enciclopèdia Cata-
lana. Barcelona. 1310 p.
CASAS DE PUIG, C. 1957. Jussiaea grandiora Michx. en el Port
de la Selva. Collectanea Botanica (Barcelona), 5: 425-427.
DANDELOT, S. 2004. Les Ludwigia spp. invasives du sud de
la France: historique, biosystematique, biologie et ecologie.
Universite Paul Cezanne Aix-Marseille. 207 p.
DANDELOT, S.; MATHERON, R.; LE PETIT, J.; VERLAQUE, R.;
CAZAUBON, A. 2005. Temporal variations of physicochemical
and microbiological parameters in three freshwater ecosystems
(southeastern France) invaded by Ludwigia spp. Comptes Rendus
Biologies, 328: 991-999.
DANDELOT, S.; ROBLES, C.; PECH, N.; CAZAUBON, A.;
VERLAQUE, R. 2008. Allelopathic potential of two invasive
alien Ludwigia spp. Aquatic Botany, 88: 311-316.
DAUPHIN, P. 1997. Large numbers of Altica palustris (Weise)
on Ludwigia grandiora (Michaux). Bulletin de Liaison de
l’Association des Coleopteristes de la Region Parisienne, 28: 38.
DUTARTRE, A. 1988. Nuisances occasionnées par les plantes
aquatiques en France: résultats d’une enquête préliminaire.
VIII ème colloque international sur la biologie, l’écologie et la
systématique des mauvaises herbes: 497 - 506.
DUTARTRE, A.; HAURY, J.; PLANTY-TABACCHI, A. M. 1997.
Introduction de macrophytes aquatiques et riverains dans les
hydrosystèmes français métropolitains. Butlletin Français de la
Pêche et de la Pisciculture, 344/345: 407-426.
GESTI, J. 2006. El poblament vegetal dels Aiguamolls de l’Empordà.
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. 862 p.
GRILLAS, P.; HAM, L. T.; DUTARTRE, A.; MESLEARD, F.
1992. Distribution de Ludwigia en France, Études des causes de
l’expansion récente en Camargue. XVe Conférence de Columa –
A.N.P.P., 3: 1083-1090.
NIETO FELINER, G. 2007. Ludwigia L. a CASTROVIEJO, S.;
AEDO, C.; LAÍNZ, M.; MUÑOZ GARMENDIA, F.; NIETO
FELINER, G.; PAIVA, J.; BENEDÍ, C. (eds.). Flora iberica 8:
87-90. Real Jardín Botánico, CSIC, Madrid.
PELTRE, M. C.; MULLER, S.; DUTARTRE, A.; BARBE, J. 1997.
GIS Macrophytes des eaux continentales. Biologie et écologie des
espèces végétales proliférantes en France. Les études de l’Agence
de l’eau, 68. 199 p.
RUAUX, B.; GREULICH, S.; HAURY, J.; BERTON, J. P. 2009.
Sexual reproduction of two alien invasive Ludwigia (Onagraceae)
on the middle Loire River, France. Aquatic Botany, 90: 143-148.
THOUVENOT, L.; HAURY, J.; THIEBAUT, G. 2013. A success
story: water primroses, aquatic plant pests. Aquatic Conservation:
Marine and Freshwater Ecosystems, 23: 790-803.
VERLOOVE, F.; SÁNCHEZ, E. 2008. New records of interesting
xenophytes in the Iberian Peninsula. Acta Botanica Malacitana,
33: 147-167.